Los tipos iconográficos de la Virgen de la Merced

Abstract

Los tipos iconográficos de la Virgen de la Merced, partiendo de tipos comunes a otras representaciones marianas, se van concretando paulatinamente desde la fundación de la Orden de la Merced en el siglo XIII hasta las canonizaciones de los santos mercedarios en los siglos XVII y XVIII. La Virgen de la Merced no presentará tipos iconográficos definidos hasta que se nos presente con el hábito mercedario, cosa que no ocurre hasta el siglo XVI, de manera muy sig- nificativa tras el Concilio de Trento con la publicación de las Crónicas y relatos hagiográficos que definirán los tipos iconográficos en grabados, retablos y cuadros devocionales, que poblarán a partir de ese momento los monasterios mercedarios. En los procesos de independencia hispanoamericanos se nos mostrará una paradoja, ya que a la advocación de la Virgen de la Merced, y sus tipos icono- gráficos, se le añadirán los atributos de libertadora, de patrona de las armas, de los insurgentes y generala de los ejércitos.The iconographic type of Our Lady of Mercy, based on types common to other Marian representations, gradually took shape from the foundation of the Order of Mercy in the 13th century until the canonisations of the Mercedarian saints in the 17th and 18th centuries. The Virgin of Mercy did not present a defined iconographic type until she was presented to us in the Mercedarian habit, which did not occur until the 16th century. This occurred in a significant way after the Council of Trent with the publication of the Chronicles and hagiographic accounts that would define the type in engravings, altarpieces and devotional paintings that populated the Mercedarian monasteries from that time onwards. The invocation of Our Lady of Mercy and her iconographic type during the processes of Spanish-American independence resulted in a paradoxical modification of the attributes of the liberator, who was also the patron saint of arms, patron saint of the insurgents, and general of the armies.El tipus iconogràfic de la Verge de la Mercé, partint de tipus comuns a altres representacions marianes, es va concretant progressivament des de la fundació de l’Ordre de la Mercé en el segle XIII fins a les canonitzacions dels sants mer- cedaris en els segles XVII i XVIII. La Verge de la Mercé no presentarà un tipus iconogràfic definit fins que se’ns presente amb l’hàbit mercedari, cosa que no ocorre fins al segle XVI, de manera molt significativa després del Concili de Trent amb la publicació de les Cròniques i els relats hagiogràfics que definiran el tipus en gravats i retaules, quadres devocionals, que poblaran des d’eixe moment els monestirs mercedaris. En els processos d’independència hispanoa- mericans se’ns mostrarà una paradoxa, ja que l’advocació de la Verge de la Mercé i el seu tipus iconogràfic modificarà algun dels atributs de llibertadora, com patrona de les armes, dels insurgents i generala dels exèrcits.