La recepció del pensament tagorià en la cultura hispànica del segle XX

Abstract

Rabindranath Tagore [1861–1941] va ser un escriptor i filòsof hindú. El seu apropament al cristianisme va marcar l’orientació filosòfica no sols dels seus escrits assagístics, sinó també dels literaris. El fet que rebera, en 1913, el premi Nobel de Literatura, va assegurar una ràpida difusió de la seua figura i un in-terès creixent per la seua obra en tot el món occidental i, més concretament, en l’àmbit hispanoparlant, on es difongué principalment a partir d’unes encertades versions a l’espanyol d’altre poeta —que també seria premi Nobel, però molt més tard, en 1956— i la seua dona: Juan Ramón Jiménez i Zenobia Camprubí Aymar. Aquestes, però, només serien algunes de les moltes condicions que facilitaren l’excel·lent recepció del seu pensament.

Rabindranath Tagore [1861–1941] was an Indian writer and philosopher. His approach to Christianity marked both the philosophical and literary aspects of his essays. He received the Nobel Prize for Literature in 1913, leading to greater recognition for him and a growing interest in his work throughout the Occidental world. More specifically, in Spanish speaking areas, he was read in successful versions by another poet, Juan Ramón Jiménez, who was also awarded the Nobel Prize, but much later, in 1956, and his wife, Zenobia Camprubí Aymar. There were, however, many more conditions that led to the excellent reception of his thought in Spanish–speaking cultures.