Análisis de la conducta verbal del entrenador de fútbol base durante las sesiones de entrenamiento en función de su formación académica

Abstract

Football training in the formative stages must address the acquisition of the specific skills inherent to the sport. It must also stimulate the physical, mental and emotional development of those practicing it. In this sense, the youth football coaches must possess a range of pedagogical and methodological skills to stimulate the comprehensive growth of children. From our research approach, we consider that the academic training of the coach can condition the way of approaching the training process and, more specifically, one of the most relevant pedagogical tools: the type and frequency of verbal behaviours used during the development of their work. There is little previous evidence that has addressed how the academic training of the coaches can modulate the use of verbal dialogue during training. This investigation aims to analyse and compare the verbal behaviour of youth football coaches (with different academic backgrounds) while instructing training sessions. To do this, we chose seventy coaches who worked in u10 and u12 teams in the Valencian Community. Their first team was not in a professional league (1st and 2nd division). There were two groups of thirty-five. One group had no university training related to Physical and Sports Education (PSE), and the other group had the education mentioned above. The coach's verbal behaviour was analysed according to the type of task (technical, tactical-strategic, physical-conditional, game without rules, and other types of activities) and its nature being either analytical or global. Our results show that coaches without university training in PSE used more instructional verbal behavior than their peers. A more directive training style focused on the figure of the coach and with little variety in teaching-learning strategies. On the other hand, football coaches with university training in PSE used a more significant proportion and a variety of verbal behaviors. Such as positive and negative general feedback, explanation-information, corrective feedback,convergent question, humor, and scolding, compared to their peers who did not have this academic training. It suggests a more athlete-focused teaching style that encourages participation and a greater variety of teaching resources. Our results allow us to conclude that university education in PSE provides a set of skills in methodology and psychopedagogy, vital in sports teaching and the comprehensive education of children and young people, manifested in the verbal coaches behaviours. Paying attention to this finding may be critical to improving sports training at an early age.

El entrenamiento de fútbol en etapas de formación no solo ha de abordar la adquisición de las habilidades específicas inherentes al deporte en sí, sino que también ha de estimular el desarrollo físico, mental y emocional de quien lo practica. En este sentido, el entrenador de fútbol base debe poseer un bagaje de competencias pedagógicas y metodológicas que estimulen el desarrollo integral de los niños. Desde nuestro enfoque de investigación, consideramos que la formación académica del entrenador puede condicionar la forma de abordar el proceso de entrenamiento y, más concretamente, una de las herramientas pedagógicas más relevantes: el tipo y la frecuencia de las conductas verbales empleadas durante el desarrollo de su labor. Existe escasa evidencia previa que haya abordado cómo la formación académica del entrenador puede modular el empleo de las conductas verbales durante los entrenamientos. El objetivo del estudio que conforma la presente tesis doctoral es analizar y comparar la conducta verbal empleada durante los entrenamientos por los entrenadores de fútbol base en función a su formación académica. Para ello, se registró la conducta verbal durante el entrenamiento de setenta (70) entrenadores que ejercían su labor en equipos de categorías benjamín y alevín de clubes de fútbol de la Comunidad Valenciana que no militan en categoría profesional. Se dividieron en dos grupos de treinta y cinco (35) en función de si poseían o no formación académica universitaria relacionada con la Educación Física y Deportiva (EFCD). Se analizó la conducta verbal en función al tipo de tarea (técnico, táctica-estratégica, físico-condicional, partido sin reglas y otro tipo de actividades) y su naturaleza (analítica o global). Nuestros resultados muestran que los entrenadores sin formación universitaria en EFCD emplearon más la conducta verbal de tipo instructivo que sus pares con esta formación. Ello sugiere un estilo de entrenamiento más directivo, centrado en la figura del entrenador y con poca variedad de estrategias de enseñanza-aprendizaje. Por otro lado, los entrenadores de fútbol con formación universitaria en EFCD, emplearon en mayor proporción una variedad de conductas verbales como el feedback general positivo y negativo, explicación-información, feedback correctivo, pregunta convergente, humor y regaño, en comparación con sus pares que no poseían esta formación académica. Esto sugiere un estilo de enseñanza más centrado en el deportista, que fomenta su participación y el empleo de una mayor variedad de recursos didácticos. Nuestros resultados permiten concluir que la formación universitaria en EFCD, provee de un conjunto de competencias en el área de la metodología y psicopedagogía, que son claves en la enseñanza deportiva y la educación integral de niños y jóvenes, y que se manifiesta en las conductas verbales observadas en los entrenadores. Poner atención a este hallazgo puede ser clave para mejorar la formación deportiva en edades tempranas.

L'entrenament de futbol en etapes de formació no només ha d'abordar l'adquisició de les habilitats específiques inherents a l'esport, sinó que també ha d'estimular el desenvolupament físic, mental i emocional de qui el practica. En aquest sentit, l'entrenador de futbol base ha de tenir un bagatge de competències pedagògiques i metodològiques que estimulin el desenvolupament integral dels nens. Des del nostre enfocament de recerca, considerem que la formació acadèmica de l'entrenador pot condicionar la manera d'abordar el procés d'entrenament i, més concretament, una de les eines pedagògiques més rellevants: el tipus i la freqüència de les conductes verbals emprades durant el desenvolupament de la seva tasca. Hi ha poca evidència prèvia que hagi abordat com la formació acadèmica de l'entrenador pot modular l'ús de les conductes verbals durant els entrenaments. L'objectiu de l'estudi que conforma aquesta tesi doctoral és analitzar i comparar la conducta verbal utilitzada durant els entrenaments pels entrenadors de futbol base en funció de la seva formació acadèmica. Per això, es va registrar la conducta verbal durant l'entrenament de setanta (70) entrenadors que exercien la seva tasca en equips de categories benjamí i aleví de clubs de futbol de la Comunitat Valenciana que no militen en categoria professional. Es van dividir en dos grups de trenta-cinc (35) en funció de si tenien o no formació acadèmica universitària relacionada amb l'Educació Física i Esportiva (EFCE). Es va analitzar la conducta verbal en funció del tipus de tasca (tècnic, tàctica-estratègica, físic-condicional, partit sense regles i altres activitats) i la seva naturalesa (analítica o global). Els nostres resultats mostren que els entrenadors sense formació universitària a EFCE van utilitzar més la conducta verbal de tipus instructiu que els seus parells amb aquesta formació. Això suggereix un estil d´entrenament més directiu, centrat en la figura de l´entrenador i amb poca varietat d´estratègies d´ensenyament-aprenentatge. D'altra banda, els entrenadors de futbol amb formació universitària a EFCE, van utilitzar en major proporció una varietat de conductes verbals com el feedback general positiu i negatiu, explicació-informació, feedback correctiu, pregunta convergent, humor i reny, en comparació dels seus parells que no posseïen aquesta formació acadèmica. Això recomana un estil d'ensenyament més centrat en l'esportista, que en fomenta la participació i l'ús d'una varietat més gran de recursos didàctics. Els nostres resultats permeten concloure que la formació universitària a EFCE proveeix un conjunt de competències a l'àrea de la metodologia i psicopedagogia, que són claus en l'ensenyament esportiu i l'educació integral de nens i joves, i que es manifesta en les conductes verbals observades als entrenadors. Parar atenció a aquesta troballa pot ser clau per millorar la formació esportiva en etapes de formació.