Sever de Barcelona en la primera hagiografia reformada.

Abstract

En aquest article es compara el relat del bisbe sant Sever de Barcelona que circulava en el període medieval, en concret, la vida que s’imprimí en el Flos sanctorum català (1524), amb el relat del sant que proposaren els primers hagiògrafs catalans postridentins: el jesuïta Pere Gil (1600 ca.) i el dominic Antoni Vicenç Domènec (1602). Tots dos autors volgueren esmenar les notícies que s’havien popularitzat respecte del bisbe català, com ara que era teixidor de lli, que tenia família o que la seua elecció com a bisbe havia estat per designació divina, episodis que, en realitat, eren propis de la vida del bisbe sant Sever de Ravenna. Els primers hagiògrafs catalans moderns intentaren aportar historicitat i autoritat al nou relat, però hagueren d’enfrontar-se a informacions dubtoses i contradictòries sobre l’existència del sant bisbe. Serà interessant, doncs, veure les estratègies metodològiques i discursives que aplicaren per tal de justificar quines dades acceptaven com a vàlides i com les articulaven per construir la nova identitat del sant patró. Tanmateix, comprovarem que la tasca no fou senzilla, i que la imatge medieval perseverà arrelada en els devots al llarg dels segles.

This work compares the narrative of Bishop Saint Severus of Barcelona that circulated in the medieval period, in particular, the life that was printed in the Catalan Flos sanctorum (1524), with the narrative of the saint proposed by the first post-Tridentine Catalan hagiographers: the Jesuit Pere Gil (ca. 1600), and the Dominican Antoni Vicenç Domènec (1602). Both authors wanted to amend the news that had become popular about the Catalan bishop, such as that he was a linen weaver, that he had a family or that his election as bishop had been by divine designation, episodes that, in fact, belong to the life of Bishop St. Severus of Ravenna. The first modern Catalan hagiographers tried to bring historicity and authority to the new story, but they had to face dubious and contradictory information about the existence of the holy bishop. It will be interesting, then, to see the methodological and discursive strategies they applied in order to justify what data they accepted as valid and how they articulated them to construct the new identity of the patron saint. However, we will see that the task was not easy, and that the medieval image will continue to be rooted in the devotees over the centuries.