Show simple item record

dc.contributor.advisorCervera Mérida, José Francisco 
dc.contributor.advisorNavarro Mateu, Diego 
dc.contributor.authorSánchez Pujalte, María Laura
dc.date.accessioned2020-07-22T10:20:11Z
dc.date.available2020-07-22T10:20:11Z
dc.date.issued2020-07-21
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.12466/1080
dc.description.abstractGarantizar una educación inclusiva y de calidad para todos los alumnos, en especial para los que presentan necesidades específicas de apoyo educativo (NEAE) requiere, entre otros aspectos, de la participación de las familias en el contexto educativo. El desarrollo e impulso de esta participación viene recogido en la legislación vigente en materia educativa en España, instando a los centros a promover y consolidar dicha colaboración, y otorgando a las familias el derecho a participar de forma activa en la educación de sus hijos. No obstante, aunque los mecanismos legislativos están plenamente vigentes, por sí mismos, no son suficientes para cambiar las actitudes y disposición de los centros, ni de las familias a la hora de hacer efectivos sus derechos. En España la cifra total de alumnado con NEAE que recibió una atención educativa diferente a la ordinaria ascendió, durante el curso 2017-2018, a 623.268 alumnos, lo que representa el 7,8% del total del alumnado. Más del 13% de estos alumnos están escolarizados en la Comunidad Valenciana. Por este motivo, el interés de esta investigación se centra en conocer la percepción que las familias de los alumnos con NEAE tienen del sistema escolar, siendo el objetivo general del estudio: analizar la percepción de las familias de alumnos con NEAE en relación con los apoyos que reciben por parte del sistema escolar, así como las variables que condicionan dicha percepción. Para conseguir este objetivo se diseñó y validó un cuestionario CPFASE (Cuestionario de percepción familiar de los apoyos recibidos del sistema educativo). Para el diseño inicial del cuestionario se contó con la participación de los miembros del equipo de investigación que elaboraron un listado de aspectos a evaluar, partiendo de su experiencia, y complementada ésta con la información recogida en una fase previa de revisión bibliográfica específica en materia de percepción familiar, y un análisis pormenorizado de la legislación. Este cuestionario inicial fue sometido a un proceso de validez de contenido mediante juicio de expertos, formado por un total de 19 expertos. El cuestionario CPFASE final ha estado conformado por 69 indicadores, agrupados en 7 bloques o dimensiones: (1) Datos de identificación del cuidador principal, (2) Información sobre el alumno, (3) Proceso de evaluación psicopedagógica de las NEAE, Resumen 20 (4) Valoración de la relación entre la familia y el centro escolar, (5) Valoración de la relación entre el niño y el centro escolar, (6) Valoración de la relación entre la familia y el equipo docente y (7) Valoración general de la atención recibida de los centros escolares. Tras realizar la depuración de datos, los índices de ajuste determinaron que el cuestionario final estuviera compuesto por un total de 26 ítems asociados a las percepciones familiares con los apoyos recibidos del sistema educativo. Estos han sido divididos en tres factores diferenciados: (1) Percepciones de la respuesta educativa del centro, (2) Actitud del entro hacia la inclusión y (3) Evaluación psicopedagógica de las NEAE. Para realizar los análisis estadísticos de esta investigación se han utilizado diferentes paquetes estadísticos. Por una parte, para todo lo referente a estadísticos descriptivos, análisis inferencial, análisis de correlaciones y análisis de regresión lineal se utilizó el paquete estadístico SPSS 24. Por otra parte, para realizar el análisis factorial exploratorio se ha utilizado el programa FACTOR Analysis. También se utilizó el programa EQS 6.2 para realizar el análisis factorial confirmatorio. Los resultados de la investigación muestran que las familias de alumnos con NEAE no tienen una percepción positiva de los apoyos que reciben por parte del sistema educativo, situándose esta percepción general dentro del rango “indiferente” / “algo satisfecho”. Por lo que respecta a los resultados del análisis diferencial, este únicamente presenta diferencias estadísticamente significativas según la edad, y pertenencia a asociación. Asimismo, se observó como todos los factores analizados tenían una correlación estadísticamente significativa con la satisfacción general. Atendiendo a los resultados del análisis de regresión lineal éste reportó un modelo significativo que explicaba un 55,60% de la varianza de la satisfacción general, destacando como factores predictores las variables relacionada con las percepciones de la respuesta educativa del centro y la variable relacionada con la evaluación psicopedagógica educativa del centro. Sin embargo, la variable relacionada con la actitud del centro hacia la inclusión resultó no ser predictora de la satisfacción general.es
dc.description.abstractGarantir una educació inclusiva i de qualitat per a tots els alumnes, especialment per als quals presenten necessitats específiques de suport educatiu, NEAE, requereix, entre altres aspectes, de la participació de les famílies en el context educatiu. El desenvolupament i impuls d'aquesta participació ve recollit en la legislació vigent en matèria educativa a Espanya, instant als centres a promoure i consolidar aquesta col·laboració, i atorgant a les famílies el dret a participar de forma activa en l'educació dels seus fills. No obstant això, encara que els mecanismes legislatius estan plenament vigents, per si mateixos, no són suficients per a canviar les actituds i disposició dels centres ni de les famílies a l'hora de fer efectius els seus drets. A Espanya la xifra total d'alumnat amb NEAE, que va rebre una atenció educativa diferent a l'ordinària, va ascendir, durant el curs 2017-2018, a 623.268 alumnes, la qual cosa representa el 7,8% del total de l'alumnat. Més del 13% d'aquests alumnes estan escolaritzats en la Comunitat Valenciana. Per aquest motiu, l'interès d'aquesta investigació se centra en conèixer la percepció que les famílies dels alumnes amb NESE tenen del sistema escolar, sent l'objectiu general de l'estudi: analitzar la percepció de les famílies d'alumnes amb NESE en relació amb els suports que reben per part del sistema educatiu, així com les variables que condicionen aquesta percepció. Per a aconseguir aquest objectiu es va dissenyar i validar un qüestionari CPFASE (Qüestionari de percepció familiar dels suports rebuts del sistema educatiu). Per al disseny inicial del qüestionari es va comptar amb la participació dels membres de l'equip d'investigació, que van elaborar un llistat d'aspectes a avaluar, partint de la seua experiència, i complementada aquesta amb la informació recollida en una fase prèvia de revisió bibliogràfica específica en matèria de percepció familiar, i un anàlisi detallat de la legislació. Aquest qüestionari inicial va ser sotmés a un procés de validesa de contingut mitjançant judici d'experts, format per un total de 19 experts. El qüestionari CPFASE inicial ha estat conformat per 69 indicadors, agrupats en 7 blocs o dimensions: (1) Dades d'identificació del cuidador principal, (2) Informació sobre l'alumne, (3) Procés d'avaluació psicopedagògica de les NEAE, (4) Valoració de la relació entre la família i el centre escolar, (5) Valoració de la relació entre el xiquet i el centre escolar, (6) Valoració de la relació entre la família i l'equip docent i (7) Valoració general de l'atenció rebuda dels centres escolars. Després de realitzar la depuració de dades, els índexs d'ajust van determinar que el qüestionari final estiguera compost per un total de 26 Ítems associats a les percepcions familiars amb els suports rebuts del sistema educatiu. Aquestes han sigut dividides en tres factors diferenciats: (1) Percepcions de la resposta educativa del centre, (2) Actitud de l'entre cap a la inclusió i (3) Avaluació psicopedagògica de les *NEAE. Per a realitzar les anàlisis estadístiques d'aquesta investigació, s'han utilitzat diferents paquets estadístics. D'una banda, per a tot el referent a estadístics descriptius, anàlisi inferencial, anàlisi de correlacions i anàlisis de regressió lineal es va utilitzar el paquet estadístic *SPSS 24. D'altra banda, per a realitzar l'anàlisi factorial exploratòria s'ha utilitzat el programa FACTOR *Analysis. També es va utilitzar el programa *EQS 6.2 per a realitzar l'anàlisi factorial confirmatòria. Els resultats de la investigació mostren que les percepcions de les famílies tenen una bona valoració en tots els factors analitzats, així com amb la seua satisfacció general amb els suports rebuts. Pel que respecta als resultats de l'anàlisi diferencial, aquest únicament presenta diferències estadísticament significatives segons l'edat, i pertinença a associació. Així mateix, es va observar com tots els factors analitzats tenien una correlació estadísticament significativa amb la satisfacció general. Atesos els resultats de l'anàlisi de regressió lineal, aquest va reportar un model significatiu que explicava un 55,60% de la variància de la satisfacció general, destacant com a factors predictors les variables relacionada amb les percepcions de la resposta educativa del centre i la variable relacionada amb l'avaluació psicopedagògica educativa del centre. No obstant això, la variable relacionada amb l'actitud del centre cap a la inclusió va resultar no ser predictora de la satisfacció general.ca
dc.description.abstractEnsuring an inclusive and quality education for all students, especially those with specific educational support needs, NEAE, requires, among other aspects, the participation of families in the educational context. The development and promotion of this participation is included in the current legislation on education in Spain, urging the centers to promote and consolidate this collaboration, and giving families the right to participate actively in the education of their children. However, although the legislative mechanisms are fully in force, by themselves, they are not sufficient to change the attitudes and disposition of the centers or families when it comes to realizing their rights. In Spain, the total number of students with NEAE who received a different educational service than the ordinary one, during the 2017-2018 academic year, amounted to 623,268 students, representing 7.8% of the total student body. More than 13% of these students are enrolled in the Valencian Community. For this reason, the interest of this research is focused on knowing the perception that the families of students with NEAE have of the school system, being the general objective of the study: to analyze the perception of the families of students with NEAE in relation to supports that they receive from the educational system, as well as the variables that condition said perception. To achieve these objective, a CPFASE questionnaire was designed and validated. For the initial design of the questionnaire there was the participation of the members of the research team, who prepared a list of aspects to be evaluated, based on their experience, and complemented this with the information collected in a previous phase of specific bibliographic review on the subject of family perception, and a detailed analysis of the legislation. This initial questionnaire was submitted to a content validity process through expert judgment, consisting of a total of 19 experts. The initial CPFASE questionnaire has been made up of 69 indicators, grouped into 7 blocks or dimensions: (1) Identification data of the main caregiver, (2) Information about the student, (3) Psycho-pedagogical evaluation process of the NEAE, (4) Assessment of the relationship between the family and the school, (5) Assessment of the relationship between the child and the school, (6) Assessment of the relationship between the family and the teaching team and (7) Overall assessment of care received from schools. After performing the data purification, the adjustment indices determined that the final questionnaire was composed of a total of 26 items associated with family perceptions with the support received from the education system. These have been divided into three differentiated factors: (1) Perceptions of the educational response of the center, (2) Attitude of the entry towards inclusion and (3) Psycho-pedagogical evaluation of the NEAE. To perform the statistical analyzes of this research, different statistical packages have been used. On the one hand, for everything related to descriptive statistics, inferential analysis, correlation analysis and linear regression analysis, the statistical package SPSS 24 was used. On the other hand, the FACTOR Analysis program was used to perform the exploratory factor analysis. The EQS 6.2 program was also used to perform the confirmatory factor analysis. The results of the research show that the perceptions of the families have a good evaluation in all the analyzed factors, as well as with their general satisfaction with the support received. With regard to the results of the differential analysis, this only presents statistically significant differences according to age, and membership in association. Likewise, it was observed how all the analyzed factors had a statistically significant correlation with the general satisfaction. Based on the results of the linear regression analysis, the latter reported a significant model that explained 55.60% of the general satisfaction variance, highlighting as predictive factors the variables related to the perceptions of the educational response of the center and the related variable with the educational psychopedagogical evaluation of the center. However, the variable related to the attitude of the center towards inclusion turned out not to be a predictor of overall satisfaction.en
dc.language.isospaes
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.classificationEducació inclusivaca
dc.subject.classificationFamiliaca
dc.subject.classificationNecessitats especifiques de suport educatiuca
dc.subject.classificationEscolaca
dc.subject.classificationInclusive educationen
dc.subject.classificationFamilyen
dc.subject.classificationSpecial education needsen
dc.subject.classificationSchoolen
dc.titlePercepción de las familias de alumnos con necesidades específicas de apoyo educativo sobre el sistema escolar. Diseño y validación de un cuestionarioes
dc.typedoctoralThesises
dc.description.disciplineTerapia Ocupacionales
dc.description.programPrograma de Doctorado en los Retos de las Ciencias Sociales y Humanas en la Sociedad del Siglo XXIes
dc.rights.accessRightsembargoedAccesses
dc.subject.keywordEducación inclusivaes
dc.subject.keywordFamiliaes
dc.subject.keywordNecesidades específicas de apoyo educativoes
dc.subject.keywordEscuelases
dc.subject.unesco5801.07 Métodos Pedagógicoses
dc.subject.unesco6102.02 Problemas de Aprendizajees
dc.subject.unesco6309.03 Familia, Parentescoes


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional
Except where otherwise noted, this item's license is described as Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional