Zoònims llatins motivats: asilus, colubra, columba, hirundo, scrofa.

Abstract

L’enfocament motivacional es mostra ben útil a l’hora d’explicar etimologies, ja que té un gran abast interlingüístic i desvetla ―més enllà de les particularitats culturals i la multiplicitat de formes― que el repertori de motivacions de què ens servim per a crear noms nous és finit i, de fet, prou reduït, tot i que augmentat ad infinitum per concatenacions diacròniques de metàfores i metonímies. Atenent a tipologies motivacionals documentables en zoonímia llatina, es proposen etimologies noves per a cinc noms d’animals llatins, i es planteja que no caldria sempre desconfiar de l’explicació més senzilla i òbvia d’una etimologia.

The motivational approach can be very useful in explaining etymologies. It has an extensive interlinguistic reach and reveals ―beyond multiple cultural particularities and a diversity of forms― that the repertoire of motivations we use to create new names is finite and, in fact, quite small, though it increases ad infinitum through diachronic concatenations of metonyms and metaphors. Taking into account motivational patterns in Latin zoonymy, I propose new etymologies for five Latin names of animals, and argue that we should not always distrust the most obvious and simple explanation of an etymology.